La Muralla d´Altea en 1604- Per Pedro J. Ciudad

La muralla alteana es va construir abans de l’any 1604. La data es dedueix del document on els “Tres Braços” (les Corts del Regne de València) soŀliciten al rei d’Espanya, Felip III “el Piadós” (1598-1621) l’administració i custòdia de la vila emmurallada i el seu castell en favor d’en Francesc de Palafox i Próxita de Perellós, Senyor de la Casa Palafox de la Baronia d’Ariza i les seues terres en Aragó.

Anem arrere en la història per a ubicar el fet de l’emmurallament d’Altea i recordar què, des de que Jaume I d’Aragó “el Conqueridor” (1208-1276) va guanyar la comarca llevantina als seus habitadors musulmans en 1240, aquest lloc va passar de la tranquiŀlitat quotidiana entre àrabs germans a barallar-se, sovint, contra cristians vinguts a repoblar el nou Regne Valencià. Després de la Conquesta, els successius senyors que mantindran la propietat del lloc d’Altea, no aconseguiran posar harmonia entre ocupats i ocupadors fins l’expulsió definitiva dels moriscos en 1609.

Mentrestant, els moriscos locals ajudaven als seus germans del nord d’Àfrica en l’intrusisme i rapinya als cristians repobladors d’aquesta zona que, aïllada entre senyorius malavinguts i la frontera natural de la serra Bèrnia, era fàcil desembarcar i recórrer sense quasi resistència i aprofitaven el corredor de la vall de l’Algar per a perpetrar tota mena de robatoris i segrests fins als pobles de les Muntanyes d’En Sarrià.

Pirates, corsaris i moros de Berberia portaven de cap la Corona aragonesa i l’espanyola després, fins el punt d’obligar als reis a construir un cinturó de defensa costanera per mig de castells, torres i altres fortificacions per a combatre les incursions enemigues: torre de La Galera, torre de Cabo Negrete, torre de la Vella Guarda, torre de la Bombarda, reconegudes insuficients per a defendre el lloc d’Altea davant un enemic escorredís, dedicat a correries espoliadores per la comarca, emparats pels moros continentals que els ofereixen acolliment, informació i suport, en franca associació comercial i venjadora d’agravis. La inestabilitat de la convivència entre moros i cristians i la incessant pirateria en la costa valenciana resultava desastrosa per a repoblar i desenvolupar el llevant alacantí, espoliat i molt despoblat degut a la inseguretat.

La noble casa aragonesa de Guillem de Palafox i Rebolledo, V Senyor d’Ariza, era propietària del lloc d’Altea des de’l 17 de gener de 1482, mitjançant la compra d’aquesta propietat a la congregació de monges de Santa Clara de Xàtiva, hereues de part dels últims hereus de la Casa de l’Almirall Roger de Llúria. Açò era la propietat d’un terç del lloc d’Altea i les seues terres; els altres dos terçs eren propietat de la Corona espanyola.

Altea estava molt despoblada a finals del segle XVI, i la Casa d’Ariza, com altres senyorius del Llevant, no oposava suficients mitjans a l’amenaça espoliadora estrangera –cosa a la que estava obligada–, per suposar més gasto la defensa que el benefici de la renda d’aquest territori, molt fèrtil i amb abundancia d’aigua però, de difícil protecció. Finalment, el IX Senyor d’Ariza en Francesc de Palafox i Pròxita de Perellós, Senyor d’Altea des de 1561, va emmurallar Altea, fet que ocorria acabant-se el segle XVI i durant els primers anys del XVII.

En Francesc de Palafox, pressionat pel Vicecanceller Simó Frígola i el Consell d’Aragó en 1589 què, decidits a resoldre problemes de subversió de moros a la comarca i dels constants atacs de pirates de tota espècie, aconsellaven seriosament a la Corona prenguera el domini d’aquest senyoriu, i manant la refundació d’Altea, reforçara la defensa de la costa i la comarca amb un poble fortificat i una repoblació ràpida amb gent d’Alcoi, Ontinyent, Biar i d’altres llocs. Palafox, que creu perdre les terres d’Altea, s’afanya a la construcció d’una nova vila –amb l’esforç econòmic que suposa alçar un castell i una població de nova planta en un quasi despoblat territori morisc–, atenent a les recomanacions de Cristoforo Garavelli Antonelli, enginyer i constructor militar, de Gatteo (Itàlia) (1550-1608), al servici de la Corona espanyola, nebot d’aquell altre famós Giovanni Battista Antonelli “el Major” (1527-1588), constructor, ací a Altea, del Fort de Bèrnia en 1562.

Cristoforo Garavelli Antonelli podria ser l’autor dels plànols i ubicació de la nova Altea. Acompanyat d’un expert grup de mestres d’obra i arquitectes va fer, possiblement, les medicions i traces amb les quals havia d’alçar-se el castell i la muralla, encarregada per Palafox, ajustant-se a l’estratègia de defensa de la costa valenciana, mitjançant els projectes planificats des de 1560 i proposats a la Corona per Vespasiano Gonzaga Colonna, italià, virrei de València al servici del rei d’Espanya Felip II “el Prudent” (1556-1598), i l’arquitecte Giovanni Battista Antonelli, tio del propi Cristoforo Garavelli Antonelli; incansable col.laborador del seu nebot en treballs de fortificacions i construccions hidràuliques fins a la seua mort en l’any 1588.

Queda el dubte que Cristoforo Garavelli Antonelli fora el constuctor i supervisor de la construcció alteana i no foren altres els responsables, ja què la factura d’aquesta obra s’aparta de l’estil i qualitat de l’italià, i pot ser fora imposada per les presses i l’economia de Palafox que no alcança per a fer una muralla com la del Castell de Santa Bàrbara d’Alacant.

Al cap, davant el gran gasto i treball del castell i muralla d’Altea, el rei Felip III d’Espanya li farà mercé a Francesc de Palafox i Próxita de Perellós, i en ell atorgarà la continuïtat de l’usdefruit i la custòdia d’aquest lloc.

PEDRO JUAN CIUDAD RAMÓN

Amb notícies tretes d'ací i d'allà i ajudat per treballs ja publicats de Pere María Orts i Bosch, Julia Campón y Miguel del Rey Aynat, entre altres estudiosos que van aclarint la història i nos la presenten per a satisfacció nostra. Gràcies a tots ells.

El dibuix, a llapis, es una hipotètica representació meua del que podria ser la muralla fundacional basada en el plànol de l'enginyer Francesc Ricaud de Tugalles en 1740. La informació i dibuix de dalt no més vol reflexar la meua opinió. Si algú no ho creu, també té raó.