Vía Dianium y Altea / Jaume Martínez

 Via Dianium, traçat de 180 km que connecta les poblacions costaneres des Albalat de la Ribera fins Alacant. Aquest recorregut arriba 18 termes municipals en les províncies de València i Alacant. A Altea coincident en gran part amb el Camí Reial d'època medieval o moderna.
L'àmbit d'existència és confús entre els Termes de l'Alfàs i Calp, dins d'un continu entre Cartagena i Dénia, en època Romana, o entre València i Alacant per la costa en èpoques medievals o modernes.
Travessa entorns i paisatges tots ells amb un elevat component antròpic i urbanitzador. Així, passem per zones de cultiu de regadiu amb masos, alternant amb edificis propis d'urbanitzacions modernes, incloent la zona industrial de la Carbonera, fins arribar al nucli urbà d'Altea. Pel nord es ix de la vila i es travessa el llit del riu Algar, endinsant-nos de nou en un paisatge agrari de regadiu amb abundància d'edificacions unifamiliars. En arribar a la N 332 el camí es converteix en un carrer entre edificis. A partir del Cap Negret, va vorejant la platja fins arribar a la urbanització del Port Mascarat on s'endinsa als carrers de la urbanització (excepte el tram per dins del llit sec del barranc Salat).   

  
Vía Dianium, trazado de 180 Km. que conecta las poblaciones costeras desde Albalat de la Ribera hasta Alacant. Este recorrido alcanza 18 términos municipales en las provincias de València y Alacant. En Altea coincidente en gran parte con el Camí Reial de época medieval o moderna.
El ámbito de existencia es confuso entre los Términos de Alfaz y Calp, dentro de un continuo entre Cartagena y Dénia, en época Romana, o entre Valencia y Alicante por la costa en épocas medievales o modernas.
Atraviesa entornos y paisajes todos ellos con un elevado componente antrópico y urbanizador. Así, pasamos por zonas de cultivo de regadío con casas de labor, alternando con edificios propios de urbanizaciones modernas,  incluyendo la zona industrial de la Carbonera, hasta llegar al casco urbano de Altea. Por el norte se sale de la villa y se atraviesa el cauce del río Algar, adentrándonos de nuevo en un paisaje agrario de regadío con abundancia de edificaciones unifamiliares. Al llegar a la N 332 el camino se convierte en una calle entre edificios. A partir del Cap Negret, va ladeando la playa hasta llegar a la urbanización del Puerto Mascarat donde se adentra  en las calles de la urbanización (salvo el tramo por dentro del cauce seco del Barranc Salat).

El Calvari d´Altea / Miguel del Rey

Vista del segle XVIII i Capelles actuals.

El calvari inicia el seu recorregut a costat del Portal Vell al vessant nord de l'antiga muralla i es perllonga a través del carrer Calvari fins a l'antic calvari situat en el que va ser l'antiga ermita de Xotxim. El paisatge està molt deteriorat per la incidència de l'urbà sobre un recorregut que no ha estat valorat com a bé patrimonial. La presència del paisatge de la Serra i la vall del riu, així com l'existència d'alguns jardins públics poden disminuir un deteriorament visual que és evident en el que va ser l'entorn de Sant Xotxim.
Es tracta d'casilicis tradicionals de base quadrada, exempts o adossats als edificis o paraments existents. Compostos per dos cossos, un inferior que defineix un plafó sobre el qual consta el nombre de l'Estació i que emmarca el que serà l'ample de la fornícula superior on es protegeix el plafó ceràmic de quatre rajoles que descriu gràficament la indicada Estació.
La fornícula superior s'acaba amb un arc carpanell que crea una situació formalment incerta entre la forma del panell-quadrada-i la corba sempre insegura del carpanell. Sobre això una potent imposta defineix la base del que serà el cos de rematada superior: una piràmide de base quadrada que s'eleva sobre unes arestes de gruix variable. No totes les capelles són iguals, es conserva l'existent en la tàpia de la casa de D Genaro Lahuerta, on l'estació VII té un disseny particular. Tots els casalicis estan sempre acabats en arrebossats i pintades de blanc

---------

 

Vista del siglo XVIII y Capillas actuales.
  El calvario inicia su recorrido en junto al Portal Vell en la ladera norte de la antigua muralla y se prolonga a través de la calle Calvari hasta el antiguo calvario ubicado en lo que fue la antigua ermita de Xotxim. El paisaje esta muy deteriorado por la incidencia de lo urbano sobre un recorrido que no ha sido valorado como bien patrimonial. La presencia del paisaje de la Sierra y el valle del río, así como la existencia de algunos jardines públicos pueden aminorar un deterioro visual que es evidente en lo que fue el entorno de Sant Xotxim.
Se trata de casilicios tradicionales de base cuadrada, exentos o adosados a los edificios o paramentos existentes. Compuestos por dos cuerpos, uno inferior que define un plafón sobre el que se in...scribe el número de la Estación y que enmarca lo que será el ancho de la hornacina superior donde se resguarda el plafón cerámico de cuatro azulejos que describe gráficamente la indicada Estación.
La hornacina superior se acaba con un arco carpanel que crea una situación formalmente incierta entre la forma del panel -cuadrada- y la curva siempre insegura del carpanel. Sobre ello una potente imposta define la base de lo que será el cuerpo de remate superior: una pirámide de base cuadrada que se eleva sobre unas aristas de espesor variable. No todas las capillas son iguales, se conserva la existente en la tapia de la casa de D Genaro Lahuerta, donde la estación VII tiene un diseño particular. Todos los casalicios están siempre acabados en revocos y pintadas de blanco

Personatges alteans del S XX - Francesc Martínez i Martínez/ per Pedro J. Ciudad

Fa uns dies vaig estar en la presentació d'un cicle commemoratiu dels cent anys de l'edició de "Còses de la meua tèrra, la Marina" d'en Francesc Martínez i Martínez. Un parell de coses van cridar la meua atenció: l'interès que desperta aquesta figura alteana en uns pocs paisans i una fotografia presa actualment, de mala qualitat, de la làpida de l'insigne finat.

La meua pregunta reflexiva és: quin record quedarà en els alteans d'en Francesc Martínez y Martínez i del seu llegat, dins de cent anys més, si el lloc on està la seua làpida indicant la seua presència –en pols– roman en un trist abandó; li falta el cristall que protegia la làpida i un trist crucifix i ram artificial, deslluïts, acompanyen la primorosa pedra negra, recordant a tots el temps que aquest enterrament està oblidat. Per cert els vaig apartar per a fer la meua foto, i després netejar-la amb aigua de la pols de decennis.

El meu agraïment, ací, als que volen reeditar la seua trilogia alteana i refrescar la nostra memòria sobre aquest personatge.

La història la oblidem amb el concurs de tots, fins i tot el dels què continuen lluitant per mantenir-la viva. Açò dol.

Encara que no resa en la làpida, en Francesc va morir el dia 5 d'octubre de 1946 i va ser enterrat el següent dia 6.

El módulo prefabricado modelo “Venturo” cf45/ Miguel del Rey

El módulo prefabricado modelo “Venturo” cf45 de la marca Polykem es un volumen compuesto por varias piezas prefabricadas que se ensamblan en el sitio y son fáciles de transportar por carretera con medidas estándar. Construidas en fibra de vidrio con acabados muy estables exteriores y con aislamiento de poliuretano interno, fachadas de aluminio anodizado en carpintería y paneles de aluminio de colores diversos o de vidrio. La denominada “Casa Finlandia” ha prestado largo tiempo de servicio siendo el momento de tener un lugar adecuado y estable para valorar su arquitectura.
De las 19 casas fabricadas de este modelo, la mayor parte fueron  vendidas en Suecia, en parte como Estaciones de Servicio para gasolineras. De ellas queda una en Suecia en el Kivik Art Center vinculado a la Universidad de Lund dentro del programa de Arquitectura y Paisaje.
La que tenemos en Altea fue en origen Sede del Club Náutico, hasta que se construyeron las instalaciones actuales. Se trata pues, de un prestigioso elementos de catálogo del Movimiento Moderno. 

Pont del Riu en Altea / per Miguel del Rey

Construït per arcs rebaixats d'uns 9 metres de llum que descansen en bases aplantillades, arcs i bases construïts amb pedra calcària de Les Quyintanes, on les dovelles dels arcs formers i les peces que formen el tallamar són de pedra calcària més dura i de color més clar, possiblement del Campello, mentre que la resta són possiblement pedra de les pedreres locals. Consta de 20 arcs amb una longitud total de 258 mtrs més dos llargs embarcaments a banda i banda. Construït el 1880 va resoldre definitivament el pas del riu que havia de fer-se pel camí Reial i travessar quan era possible travessant amb pontons o directament per l'aigua l'Algar, o bé en ocasions, quan l'aigua era abundant, sortejant el riu mitjançant embarcaments per mar de persones i carruatges.

Les bases aplantillades has estat bastament ampliades a banda i banda per donar més amplada a la carretera, perdent part de la impostació d'atracada de l'arc. De la mateixa manera el pont ha perdut la seua ben treballat ampit i els ajustats refugis que disposava en la seua forma original.

----------------------

Construido por arcos rebajados de unos 9 metros de luz que descansan en basas aplantilladas; arcos y basas construidos con piedra caliza alteana de Les Quintanes, donde las dovelas de los arcos formeros y las piezas que forman el tajamar son de piedra caliza más dura y de color más claro, posiblemente de Campello, mientras que el resto son posiblemente piedra de las canteras locales.  Consta de 20 arcos con una longitud total de 258 mtrs más dos largos embarques a ambos lados. Construido en 1880 resolvió definitivamente el paso del río que debía hacerse por el Camino Real y vadear cuando era posible atravesando con pontones o directamente por el agua el Algar, o bien en ocasiones, cuando el agua era abundante, sorteando el río por medio de embarques por mar de personas y carruajes.
Las basas aplantilladas has sido burdamente ampliadas a ambos lados para dar más anchura a la carretera, perdiendo parte de la impostación de atraque del arco. De la misma manera el puente ha perdido su bien trabajado pretil y los ajustados burladeros que disponía en su forma original.

Personatges alteans del S XIX- Ignasi Salvá i Salelles / por Miguel del Rey

Imatge de la Casa Salvá - Segle XVIII-; possiblement construïda per Ignasi Salvà i Salelles (neix a Altea sobre la dècada de 1750), fill de Domingo Salvà advocat dels Reials Consells i Ana María Salelles, amb terres a Altea, Callosa i Bolulla. Familiars del Sant Ofici. Fillol de Bartolomé Calzas del Castillo i Acosta, Governador de la Fortalesa d'Altea.

Sotstinent requeridor de la Costa, Alcaide del Castell de Cap Negret i mes tard Alcalde ordinari d'Altea en 1801. Va casar amb Vicenta Maria Bolufer i Trilles, de Xàbia, neboda de Purificació Olcina i Sanchís de Gorga, casada a la vegada amb el nebot de Bartolomé.

--------------------------

Imagen de la Casa Salvá - Siglo XVIII-; posiblemente construida por Ignasi Salvá i Salelles (nace en Altea sobre la década de 1750), hijo de Domingo Salvá abogado de los Reales Consejos y Ana María Salelles, con tierras en Altea, Callosa y Bolulla. Familiares del Santo Oficio. Ahijado de Bartolomé Calzas del Castillo i Acosta, Gobernador de la Fortaleza de Altea.

Subteniente Requeridor de la Costa, Alcaide del Castillo de Cap Negret y Alcalde ordinario de Altea en 1801. Casó con Vicenta María Bolufer i Trilles, de Xàbia, sobrina de Purificación Olcina i Sanchís de Gorga, casada a su vez con el sobrino de Bartolomé.

Personatges alteans del S. XVIII- José Ramón Calzas del Castillo i Aranda / per Miguel del Rey

Porta de la parròquia de Sant Josep en el Albaicín de Granada, on va ser batejat José Ramón Calzas del Castillo i Aranda, sobre 1770, va viure la seva infantesa a Altea, a la casa familiar del carrer Jesús. Fill de Juan Miguel Calzas i d'Elvira Aranda, va ser germà de Bartolomé Calzas, hereu del mayorazgo de Benimussa a Altea. Cadet i més tard Tinent en el Regiment d'Infanteria Espanya aquarterat a Palma de Mallorca. Va casar a Altea el 7 de febrer de 1807 amb la senyora María Paula Barber i Sancho, filla de Domingo Barber, advocat i de Donya Maria Francisca Sancho. Acabada la guerra amb França es va retirar amb el referit grau militar. Posseïa terres a la partida del Bol (Altea). Va morir a Altea el 1825. Va tenir sis fills, dels quals la sisena, Elvira Calzas i Barber (* Altea, 1816?) Va casar amb Don Rafael Sastre Jorro, fill de Francisco Sastre, propietari de terres i camperol i d'Ana María Jorro. Van tenir per fills a una parella de bessons: José Sastre i Calzas del Castillo, (* Altea, 1851, + 1926) apadrinat per Francisco de Paula i Rita Calzas i Aragonès. Casat amb Josefa Fuster Asensi, natural d'Altea. I Magdalena, apadrinada per Joaquin i Maria Barber.

-------
Puerta de la parroquia de San José en el Albaicín de Granada, donde fue bautizado don José Ramón Calzas del Castillo i Aranda, sobre 1770, vivió su niñez en Altea, en la casa familiar de la calle Jesús. Hijo de Juan Miguel Calzas y de Elvira Aranda, fue hermano de Bartolomé Calzas, heredero del mayorazgo de Benimussa en Altea. Cadete y más tarde Teniente en el Regimiento  de Infantería España acuartelado en Palma de Mallorca. Casó en Altea el 7 de febrero de 1807 con Doña María Paula Barber y Sancho, hija de Don Domingo Barber, abogado y de Doña Maria Francisca Sancho. Acabada la guerra con Francia se retiró con el referido grado militar. Poseía tierras en la partida del Bol (Altea). Murió en Altea en 1825. Tuvo seis hijos, de los cuales la sexta, Elvira Calzas del Castillo Barber (* Altea, 1816?) casó con Don Rafael Sastre Jorro, hijo de Francisco Sastre, labrador y de Ana María Jorro. Tuvieron por hijos a una pareja de mellizos: José Sastre i Calzas del Castillo, (*Altea, 1851, + 1926) apadrinado por Francisco de Paula y Rita Calzas del Castillo Aragonés. Casado con Josefa Fuster Asensi, natural de Altea. Y Magdalena, apadrinada por Don Joaquin Barber y Doña María Barber.