Fa uns dies vaig estar en la presentació
d'un cicle commemoratiu dels cent anys de l'edició de "Còses de la meua
tèrra, la Marina" d'en Francesc Martínez i Martínez. Un parell de coses
van cridar la meua atenció: l'interès que desperta aquesta figura alteana en
uns pocs paisans i una fotografia presa actualment, de mala qualitat, de la
làpida de l'insigne finat.
La meua pregunta reflexiva és: quin record
quedarà en els alteans d'en Francesc Martínez y Martínez i del seu llegat, dins
de cent anys més, si el lloc on està la seua làpida indicant la seua presència
–en pols– roman en un trist abandó; li falta el cristall que protegia la làpida
i un trist crucifix i ram artificial, deslluïts, acompanyen la primorosa pedra
negra, recordant a tots el temps que aquest enterrament està oblidat. Per cert
els vaig apartar per a fer la meua foto, i després netejar-la amb aigua de la
pols de decennis.
El meu agraïment, ací, als que volen
reeditar la seua trilogia alteana i refrescar la nostra memòria sobre aquest personatge.
La història la oblidem amb el concurs de
tots, fins i tot el dels què continuen lluitant per mantenir-la viva. Açò dol.
Encara que no resa en la làpida, en
Francesc va morir el dia 5 d'octubre de 1946 i va ser enterrat el següent dia
6.
No hay comentarios:
Publicar un comentario