lunes, 29 de octubre de 2012
miércoles, 24 de octubre de 2012
La Torreta per Pedro J. Ciudad
LA TORRETA
Al costat de la "Porta de Baix". En el plànol de
l'enginyer militar Francisco Ricaud de Tugalles, "Plano de la Villa de
Altea y sus contornos", que va dibuixar en 1740, la podem vore en eixa
ubicació. De planta quadrada sobreix en el cantó del mur, preparada per a la
defensa del llenç que va des del seu costat esquerre fins a l'església al
cadamunt, junt a una esplanada rectangular, fora de murs, on en moments d'oci i
entreteniment juguen els mossos alteans al popular joc de pilota "a
llargues" o "a raspa".
Pel seu costat dret dóna cobertura i vigilància a la
"Porta de Baix", de qui te la total responsabilitat de defensa en cas
d'atac enemic.
La seua base està construïda, en talús, sobre una superfície
plana aconseguida en la pendent del tossal que ací te un fort desnivell,
mitjant un sòlid mur de pedra que suporta el pes de la torre, muralla i un camí
que circumval.la la construcció.
La Torreta vela l'entrada i eixida dels alteans als seus
llars, dins del mur, i anar als camps de cultiu per tot arreu la comarca.
Era una xicoteta caserna militar amb semblant funció al del
seu company major, el castell a la part alta del tossal, la defensa de la muralla
i els seus bastions, als quals podia socórrer mitjant armes d'abast o el
desplaçament d'homes per l'adarb superior en el mur, des dels seus costats,
sense necessitat d'eixir a l'exterior. La seua guarnició estava formada per
soldats semiprofessionals de milícies generals, varons voluntaris de 17 a 50
anys manats per oficials professionals, súbdits o naturals del Regne que
desarrollaven altres activitats laborals, cobrant com soldats sols quan
exercien de tals. Era un col.lectiu de ciutadans preparats per a ser militars
que per allistar-se voluntaris obtenien una sèrie d'avantatges i privilegis.
Eren vinguts dels pobles veïns i pagats per la mancomunitat comarcal i el Regne
de València. Pogueren ser, també, dels què en temps arrere van formar part de les
forces en les torres de la costa, rebaixades en número de defensors i dedicades
al servici de vigilància i avís immediat pels seus atalladors, i fins de part
dels soldats del Fort de Bèrnia, instal·lació militar en trànsit de jubilació
per aquesta nova construcció de l'aragonès Palafox.
Hui no queda rastre de la seua altiva planta, aprofitat el
lloc on va oferir la seua funció protectora per acollir cases de nous alteans.
Fugida la seua imatge amenaçadora per innecessària, com el seus companys de
defensa: el Baluard de La Senyoria, el Baluard de La Casa de La Vila i el
Castell, espentats pel bufit dels temps nous que porten pau i tranquilitat a la
zona. Potser en queden i puguem vore alguna pedra dura que alçava la seua
planta formant part del mur que ara suporta la gran esplanada davant el Portal
que obri al carrer Major.
Pedro Juan Ciudad Ramón
viernes, 19 de octubre de 2012
El casino de Peparra / Miguel del Rey
El folclorista alteano Ramón Barber (R
Barber, 1983, 51) nos da noticia de él diciendo que este casino, llamado
también café Agulló “Pertenecía a la familia Peparra, los hermanos José y
Salvador Agulló. Situado en el local y en la terraza que
hoy dispone la tienda de frutas de Bocha.
Ofreció la tertulia del café y del aperitivo a los pudientes y eruditos del
pueblo. En la terraza sobre la Replaseta del Convent se tomaba el fresco, amén de
lo usual en un bar. Tuvo raigambre por esas reuniones del café puro y copa
entre los de carrera, que disertaban y rivalizaban en cuestiones políticas y,
sobre todo, en el ejercicio diario de la crítica municipal”.
Podemos ver una imagen de su sala en una
fotografía de los años 30 del siglo XX publicada en la revista Altea
jueves, 18 de octubre de 2012
lunes, 15 de octubre de 2012
Itineraris per la muralla d´Altea per Pedro J Ciudad
CARRER MAJOR
Foto: Carrer Major anys 1970-Hnos Coello?
La visita a la muralla alteana ho comencem
ací, per aquest tram al que van cridar carrer Major a la seua fundació. És el
llenç del mur que baixa des del costat nord de l’església parroquial fins a “La
Torreta”, bastió en el cantó en angle recte que defensa la “Porta de Baix”.
Aquest sector de la muralla descendeix recte i va ser fàcil de construir degut
la suau pendent del tossal, amb murs de quasi dos metres de grossor i suficient
solidesa, compost de dos parts externes de pedra en maçoneria i una central
farcida d’enderrocs i més pedra duta de les pedreres pròximes i del proper riu
Algar. Aquest mur –Renaixentista– igual que la resta emmurallada suporta un pas
elevat de vigilància i defensa, i acull, adossades pel seu costat interior, les
cases que La Senyoria ha construït per a ús en règim emfitèutic dels pobladors
de la nova Altea què, entre 1607 i 1610 tenia 60 cases
viernes, 12 de octubre de 2012
Lienzos noreste y sureste de la muralla según interpretación de Miguel del Rey
Dins dels treballs d'interpretació de la muralla d'Altea en
els seus orígens i completant la informació del 18 de setembre sobre la casa
del comú, dins de la línia de l'atractiva interpretació del nostre amic Pedro,
us presento la meva visió dels llenços nord-est i sud-est, amb la casa de la
Senyoria a la cantonada oriental i la meva interpretació del adarve original,
un pas de guàrdia de vegades descobert o cobert amb els propis teulades de les
cases. Un element destaca en primer pla, és el molí de Bellaguarda en els seus
moments últims de vida, ja que la pròpia dinàmica expansiva extramurs de la
fortalesa d'Altea va tallar el subministrament d'aigua al propi molí. El dibuix
està a meitat, per això està encara dèbil, falta acabar una mica millor
martes, 9 de octubre de 2012
La Muralla d´Altea en 1604- Per Pedro J. Ciudad
La muralla alteana es va construir abans de
l’any 1604. La data es dedueix del document on els “Tres Braços” (les Corts del
Regne de València) soŀliciten al rei d’Espanya, Felip III “el Piadós”
(1598-1621) l’administració i custòdia de la vila emmurallada i el seu castell
en favor d’en Francesc de Palafox i Próxita de Perellós, Senyor de la Casa
Palafox de la Baronia d’Ariza i les seues terres en Aragó.
Anem arrere en la història per a ubicar el
fet de l’emmurallament d’Altea i recordar què, des de que Jaume I d’Aragó “el
Conqueridor” (1208-1276) va guanyar la comarca llevantina als seus habitadors
musulmans en 1240, aquest lloc va passar de la tranquiŀlitat quotidiana entre
àrabs germans a barallar-se, sovint, contra cristians vinguts a repoblar el nou
Regne Valencià. Després de la Conquesta, els successius senyors que mantindran
la propietat del lloc d’Altea, no aconseguiran posar harmonia entre ocupats i
ocupadors fins l’expulsió definitiva dels moriscos en 1609.
Mentrestant, els moriscos locals ajudaven als
seus germans del nord d’Àfrica en l’intrusisme i rapinya als cristians
repobladors d’aquesta zona que, aïllada entre senyorius malavinguts i la
frontera natural de la serra Bèrnia, era fàcil desembarcar i recórrer sense
quasi resistència i aprofitaven el corredor de la vall de l’Algar per a
perpetrar tota mena de robatoris i segrests fins als pobles de les Muntanyes
d’En Sarrià.
Pirates, corsaris i moros de Berberia
portaven de cap la Corona aragonesa i l’espanyola després, fins el punt
d’obligar als reis a construir un cinturó de defensa costanera per mig de
castells, torres i altres fortificacions per a combatre les incursions
enemigues: torre de La Galera, torre de Cabo Negrete, torre de la Vella Guarda,
torre de la Bombarda, reconegudes insuficients per a defendre el lloc d’Altea
davant un enemic escorredís, dedicat a correries espoliadores per la comarca,
emparats pels moros continentals que els ofereixen acolliment, informació i
suport, en franca associació comercial i venjadora d’agravis. La inestabilitat
de la convivència entre moros i cristians i la incessant pirateria en la costa
valenciana resultava desastrosa per a repoblar i desenvolupar el llevant
alacantí, espoliat i molt despoblat degut a la inseguretat.
La Porta de la Moreria / MdR
Porta i Finestra alteana-la Moreria
Amb aquesta imatge, neta i rutilant d'un
eclecticísme ja perdut de quant el nostre poble era un lloc amb personatges de
primera, vós deixe uns díes per viatgar al nord, a passar per Covadonga per
pensar una mica en el present i en el pasat.
Una foto de Miguel del Rey
Suscribirse a:
Entradas (Atom)