Personatges alteans del S XIX - Doña Rosa Martínez i Beneyto / Per Miguel del Rey

Donya Rosa va ser una de les filles del senyor Luis Martínez i Clara Beneyto, una família de professionals liberals i terratinents alteans. Va casar amb el 1850 amb don Félix Benimeli Bertomeu, fill del comerciant alteà Matias Benimeli. Fills d'aquesta prolífica parella van ser Rosa Benimeli Martínez, casada amb Juan Miguel de Aynat i Calces, senyora Antònia, casada amb Vicente Beneyto i Beneyto, Clara i Mariana, casades successivament amb Pedro Martínez i Martínez, Dolors i Amalia Benimeli Martínez. Rosa va ser germana del senyor Luis Martinez (Altea, 1828) polític, solter, Diputat a Corts, mort en estranyes circumstàncies a Madrid, i que va estrenar el panteó familiar i quasi el nou cementiri construït en els terrenys donat per ell a l'Ajuntament d'Altea després l'epidèmia de còlera morbo, els seus altres germans van ser Juan i Martín Martínez (Altea 1924), polítics i diputats provincials, així com Ana i Clara Martínez, solteres

Retrat de Rosa Martínez i Beneyto. Sobre 1860. Oli sobre taula, fragment. Col Particular. Altea

-----------------------------------------

Doña Rosa fue una de las hijas de don Luis Martínez y Clara Beneyto, una familia de profesionales liberales y terratenientes alteanos. Casó con en 1850 con don Félix Benimeli Bertomeu, hijo del comerciante alteano don Matias Benimeli. Hijos de esta prolífica pareja fueron Rosa Benimeli Martínez, casada con Juan Miguel de Aynat i Calzas, Doña Antonia, casada con Vicente Beneyto i Beneyto, Clara y Mariana, casadas sucesivamente con Pedro Martínez i Martínez, Dolores y Amalia Benimeli Martínez. Rosa fue hermana de don Luís Martinez (Altea ,1828) político, soltero, Diputado a Cortes, muerto en extrañas circunstancias en Madrid, y que estrenó el panteón familiar y casi el nuevo cementerio construido en los terrenos donado por él al Ayuntamiento de Altea tras la epidemia de cólera morbo; sus otros hermanos fueron Juan y Martín Martínez (Altea 1924), políticos y diputados provinciales; así como Ana y Clara Martínez, solteras

Retrato de Rosa Martínez i Beneyto. Sobre 1860. Oleo sobre tabla, fragmento. Col. Particular. Altea

Vista de l´Olla/ Per Antonio Fdez. Moltó

A través de Rafa Llorca ens arriba aquesta interessantíssima imatge de Cap Negret facilitada per Antonio Fdez Moltó- Podeu vorer el buit de lo que va ser la cantera de material pòrfidic que va estar en actiu fins als anys 30 del segle XX

La Sèquia del Reg Nou d´Altea salvada in extremis / Miguel del Rey

Hui podem dir que és un dia històric per a la cultura alteana, ja que en la votació del Reg Nou sobre si destruir la sèquia mare o conservar-la, s'ha votat majoritàriament amb dos vots en contra, excepte els de la Junta, la conservació del caixer històric del rec, net, i valorat com cal. Entès el caixer històric com el que ha donat sentit a l'estructura agrària i al paisatge del terme d'Altea. Un element essencial en la memòria col · lectiva del poble.

El catàleg que hem redactat, i la proposta municipal de suport econòmic al manteniment per la regidoria de Medi Ambient han estat claus.

És doncs una qüestió important que hauria de fer qüestionar certes coses, com la permanència de la Junta actual del Reg Nou, contrària a la seva conservació i responsable d'haver tret el pas d'aigua per la sèquia històrica, amb l'excusa del reg per degoteig, que si bé és una solució lògica en determinat moment, potser no era ara el més oportú, ja que en no poder molta gent fer la inversió del canvi de sistema per les actuals condicions econòmiques, uns 10.000 euros per hectàrea, ha esdevingut el canvi en la més important ruïna agrària del terme, com es pot observar en passejar pel nostre antigament preciós camp alteà. Instal · lació de reg darrere del qual hi ha una gran quantitat d'interessos que un dia han de sortir a la llum.

Avui, amics, us presento un fragment del Caixer Alt de la Sèquia actual del Reg Nou, en un episodi del seu itinerari sobre el qual podem veure sobreposats tres caixers, un possiblement romà, més baix: un medieval intermedi -el de l'anomenada séquia blanca- i sobre ell, el caixer divuitesc del Reg Nou. Doncs sorprenguis senyors i senyores, la Junta ha tret a votació aquest matí el pressupost per "demolir-la", encara sort que l'ha perdut. 

-----------------------------------------------

Hoy podemos decir que es un día histórico para la cultura alteana, pues en la votación del Reg Nou sobre si destruir la acequia madre o conservarla, se ha votado mayoritariamente con dos votos en contra, excepto los de la Junta, la conservación del cajero histórico de la acequia, limpio, y valorado como debe ser. Entendido el cajero histórico como aquello que ha dado sentido a la estructura agraria y al paisaje del termino de Altea. Un elemento esencial en la memoria colectiva del pueblo.

El catálogo que hemos redactado, y la propuesta municipal de apoyo económico al mantenimiento por la concejalía de Medio Ambiente han sido claves.

Es pues una cuestión importante que debiera hacer cuestionar  ciertas cosas, como la permanencia de la Junta actual del Reg Nou, contraria a su conservación y responsable de haber quitado el paso de agua por la acequia histórica, con la excusa del riego por goteo, que si bien es una solución lógica en determinado momento, quizás no era  ahora el más oportuno, pues al no poder mucha gente hacer la inversión del cambio de sistema por las actuales condiciones económicas, unos 10.000 euros por hectárea, ha devenido el cambio en la más importante ruina agraria del término, como se puede observar al pasear por nuestro antiguamente precioso campo alteano. Instalación de riego tras el cual hay una gran cantidad de intereses que un día deben salir a la luz.

Hoy, amigos, os presento un fragmento del Caixer Alt de la Acequia actual del Reg Nou, en un episodio de su itinerario sobre el cual podemos ver sobrepuestos tres caixers, uno posiblemente romano, más bajo; uno medieval intermedio –el de la llamada séquia blanca- y sobre él, el caixer dieciochesco del Reg Nou. Pues sorpréndase señores, la Junta ha sacado a votación esta mañana el presupuesto para “demoler”, menos mal que la ha perdido. 

Personatges alteans del S XIX-Juan Miguel Calzas del Castillo i Esperanza Aragonés / per Miguel del Rey

Juan Miguel Calzas del Castillo i Olcina, advocat i procurador, Fill de Bartholomé Calzas i Aranda, Governador del Castell d'Altea i Administrador del Marquès d'Ariza, i de Purificació Olcina i Sanchís, de Gorga; naix a Altea 1801, rep en 1834 l´Heretat de Benimussa sense la condició del Mayorazgo, que eixe any desapareix  a Espanya. Va casar el 1819 amb Esperança Aragonés i Picó, natural de la Vila Joiosa, filla del senyor Cayetano Aragonès i Rico (Vila Joiosa, 1743) Oficial primer del Ministeri de Marina i jutge subdelegat del partit de la Vila Joiosa, posseïdor del mayorazgo dels Aragonés i Ciutadà del Sant Ofici i de Antònia Picó i Corbí, natural de Xixona. Que vivia fillola per la seva tia Rita Aragonès i Rico, de qui va ser hereva.

Cursa estudis de Lleis a la Universitat Literària de València que acaba el 1825, ja casat fa cinc anys. Entra com assessor dels alcaldes ordinaris de la Vila Joiosa. És rebut com a advocat de l'Audiència de València el 8 juny 1826

Després dels problemes sorgits per la pertinença del seu germà Antonio com destacar militar del bàndol de Riego, deu de demanar un certificat de bona conducta per seguir treballant en l'Administració, el que fa el 31 de gener de 1828, on consta no només la bona conducta al "abolit sistema constitucional", sinó el "no haver pertangut mai a la Milícia Nacional o les societats o sectes reprovades per les lleis". Torna més tard a les seues terres a Altea com Administrador del Marquès d'Ariza, habitant la casa dels seus pares al raval de Sant Pere, remodela la masia de Sant Joan Baptista a Altea la Vella, conegut com el Mas de Calces, mantenint en el social i polític un equilibri entre els bàndols conservador i liberal, la qual cosa li crea importants problemes, fins i tot ha d'abandonar Altea en determinat moment, sobre 1860 i estranyar a Biar, on és acollit per Concepción Aragonés i Picó, la seua cunyada, i el seu marit José Santonja. En època de la Restauració, encara sitúandose fora del joc polític, mantens bons contactes amb familiars propers als diferents bàndols polítics, com el seu cunyat senyor Cayetano Aragonès i Picó que va ser Senador del Regne i amb el seu cosí el diputat senyor José Antonio Bolufer i Olcina , tots dos màxims hisendats de la part nord de la jove província d'Alacant i contrincants polítics.
----------------------------------------

Juan Miguel Calzas del Castillo i Olcina, Abogado y Procurador, Hijo de Bartholomé Calzas i Aranda, Gobernador del Castillo de Altea y Administrador del Marqués de Ariza, y de Purificación Olcina i Sanchís, de Gorga; nace en Altea 1801, heredero del mayorazgo de Benimussa en Altea. Casó en 1819 con Esperanza Aragonés i Picó, natural de Villajoyosa, hija de Cayetano Aragonés i Rico (Villajoyosa,1743) Oficial primero del Ministerio de Marina y Juez Subdelegado del partido de Villajoyosa, poseedor del mayorazgo de los Aragonés y Ciudadano del Santo Oficio y de Antonia Picó i Corbí, natural de Jijona. Que vivía ahijada por su tía Rita Aragonés i Rico, de quien fue heredera.

Cursa estudios en la Universidad Literaria de Valencia que termina en 1825, ya casado hace cinco años. Entra como asesor de los alcaldes ordinarios de Villajoyosa. Es recibido como abogado de la Audiencia de Valencia el 8 de Junio de 1826

Tras los problemas surgidos por la pertenencia de su hermano Antonio al bando liberal en el Levantamiento de Riego debe solicitar un certificado de buena conducta para seguir trabajando en la Administración, lo que hace el 31 de enero de 1828, donde consta no solo la buena conducta en el "abolido sistema constitucional", sino el “no haber pertenecido nunca a la Milicia Nacional o a las sociedades o sectas reprobadas por las leyes”. Vuelve mas tarde a sus tierras en Altea como Administrador del Marqués de Ariza, habitando la casa de sus padres en el arrabal de Sant Pere, remodela la masía de San Juan Bautista en Altea la Vella, conocido como el Mas de Calces; manteniendo en lo social y político un equilibrio entre los bandos conservador y liberal, lo cual le crea importantes problemas; incluso debe abandonar Altea en determinado momento, sobre 1860 y extrañarse en Biar, donde es acogido por Concepción Aragonés i Picó, su cuñada, y su marido José Santonja. En época de la Restauración, aún situándose fuera del juego político, mantienes buenos contactos con familiares próximos a los distintos bandos políticos, como su cuñado don Cayetano Aragonés i Picó que fue Senador del Reino y con su primo el diputado don José Antonio Bolufer i Olcina, ambos máximos hacendados de la parte norte de la joven provincia de Alicante y contrincantes políticos.

 

Diciembre de 2012

Personatges alteans del S XIX-Miguel Jorro i Such/ Ana Jorro / per Miguel del Rey

Padre e hija son dos personajes muy característicos de ese pasado liberal y bohemia de la Altea decimonónica. Disfrutaron de su encantadora propiedad de ”La Moreria” en Altea y alternaron sus ajetreadas vidas, el padre en China, los Estados Unidos, Marruecos y Madrid; y la hija entre Roma, Florencia y Altea.

Miguel Jorro i Such, *Altea 1818 - 1885, de la familia de los “Fendis”, fue licenciado en derecho, periodista, siguió la carrera diplomática. Fue un personaje relevante y muy controvertido, incansable viajero, liberal, derrochador, algo pendenciero, que tras una compleja y poco convencional existencia murió arruinado en su finca de Altea.

Fundó periódicos como “El libre comercio”, “La Cotorra”, “ El provenir de Valencia”, "El Sufragio Universal", etc., muy populares en la segunda mitad del Ochocientos.  En Madrid  dirigió “El Clamor Público” inspirado por el general Prim. Instigador de la republica de 1868, fue Diputado Provincial en 1868, en el contexto revolucionario de “La Gloriosa”, y al año siguiente Diputado a Cortes  en 1869 por Alicante, para seguir más tarde diputado provincial; frecuentaba los círculos literarios, sociales y políticos más importantes de Madrid.

Vinculado al entorno político del general Prim, fue representante de España en consulados como el de Emuy’ (Xiamen). Mas tarde viajó de El Havre a Nueva York en uno de sus últimos servicios para gestionar la fallida negociación por parte de Prim de venta de la isla de Cuba a los USA, que no llevó a termino al enterarse a su llegada del asesinato del general. De regreso a España intervino en el desafío de Montpellier que costó la vida al infante don Enrique.

Casado con Ana Gomez Burguet, fue padre de dos personajes propios de los círculos artísticos y de la bohemia de su tiempo, de Anita y Enriqueta Jorro. Fue tío abuelo del conde de Altea, don José Jorro Miranda, a cuya propiedad pasó La Morería

Ana Jorro Gómez, "Anneta Nicoli" 1841-1893, cantante de opera, hija de D. Miguel Jorro, estuvo casada con el escultor de Silvio Nicoli, vivió entre Roma, Florencia y Altea. Murió de viaje a Alicante, en El Campelló.

Su aportación a la Marina, además de su presencia en los contextos sociales y culturales de Altea, fue precisamente la construcción de La Morería y el buen criterio desde el cual, junto a su desconocido arquitecto, supo transformar una casa tradicional en un palacete sin desvirtuar las trazas de la antigua casa rural, para convertirla en quinta de recreo para un personaje con un estatus social que trascendía cualquier localismo; siendo uno de los ejemplos primeros del eclecticismo en estas tierras. Todo ello dentro de una corrección y unos criterios de modernidad en aquel momento encomiables, unido a una cuidada puesta en obra y unos acabados desconocidos en el lugar y en el momento.

Bibliografía:

- M. Gutierrez del Caño. Monografía histórica de la villa de Altea. Valencia 1920 / Altea 1998

- R. Barber Llorens, Diccionario de Altea y sus cosas,  p332, Altea, 1983

- Miguel del Rey, Pere Soler i Jaume Martínez. Catálogo de B. P. Altea 2012 -inedit

- David Martínez Robles: LA PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL PROCESO DE PENETRACIÓN OCCIDENTAL EN CHINA: 1840-1870 Tesis Doctoral. Universitat Pompeu Fabra / Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives

- Altea, 1896-1955: álbum familiar de la memoria de Altea / texto de R. LLoréns Barber, L. Fuster Orts y Pedro J. Orozco

- La Esperanza (Madrid, 1844) 17/07/1854, pag 4                 

-La Iberia (Madrid. 1854). 1/9/1864, pàgina 2. 

Personatges alteans del S XIX- Antonio Luis Calzas del Castillo i Olcina / Miguel del Rey

Va néixer a Altea el 5 d'octubre de 1803. Fill de Bartholomé Calzas del Castillo i Aranda, oficial del regiment Espanya a Mallorca fins a 1801 i propietari alteà de l´Heretat de Benimussa amb una empresa de navegació gestionada pel Síndic del Convent de sant Francesc i sant Pere, Administradors de la Senyoria a Altea. Sa mare va ser Purificació Olcina i Sanchís, filla de Antoni Olcina, de Gorga, gentilhome de de Cambra de S. M. i Familiars del Sant Ofici. És un personatge propi dels finals de l'Antic Règim en aquest convuls segle XIX a la Marina. Vinculat per llaços familiars a poderoses famílies de la comarca i la ciutat del regne: cunyat d'Esperanza Aragonés Picó, de la Vila Joiosa, emparentat amb la família Bolufer de Xàbia, així com de Casto de Vargas, Batlle General del regne de València i gentilhome de Cambra de S.M.; abraça la causa liberal a l'edat de 20 anys, en el 1823, con suboficial és present en l'acció de la Vila Joiosa el 3 agost 1823, en la de Mutxamel el 30 de mateix mes i any, i en tot el bloqueig de la plaça d'Alacant, sent Ajudant de Camp del Comandant General de la Segona Divisió.

La repressió fernandina després del Trienni Liberal el va apartar de l'exèrcit d'on va ser expulsat, i segurament gràcies a les seves bones relacions familiars salvat d'un afusellament segur. Es va llicenciar en Lleis per la Universitat de València i més tard es va casar amb Francisca de Paula Capsir i Cebrià nascuda a Pobla del Duc i veïna de Gandia, on van centrar la seua residència atenent els assumptes familiars fins a la seva mort sense descendència sobre 1877.

<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]-->

Bibliografía:

- Arxiu: Calzas del Castillo - Altea

- Voz Calzas: Diccionario Genealógico Mira-Perceval - http://percevales.blogspot.com.es/2008/05/calzas-del-castillo.html

Personatges alteans del S XIX- Vicente Gadea Orozco / per Miguel del Rey

Vicente Gadea Orozco, Altea 1840 - 1904 , fill de Nicolás Gadea i Maria Àngela Orozco. Advocat, casat amb Encarnació Ibañez. Doctor en Lleis, magistrat, catedràtic, va ser Rector de la Universitat de València, President de la Societat d'Amics del País i de l'Acadèmia de Jurisprudència; a més de senador per la Sociedad Económica de Valencia entre 1899-1900 i entre 1903-1904

Vinculat a les forces vives del moment i activista catòlic, manté amistat al llarg de l'últim terç del segle XIX amb il.lustres personatges del moment, tant de les lletres, de la política, de la música, de l'església, etc. Entre ells del mateix cap de Govern regeneracionista José Canalejas, de Juan Benlloch, coadjutor de l'església dels Sants Joans a València, més tard nomenat cardenal i amb el marquès de Campo, financer, filantrop i polític conservador valencià que va ser alcalde de la ciutat, els quals gaudeixen d'estades a la Villa Ángeles que construeix a l'Olla d'Altea entre 1888 i 1890, lloc on va morir el 1904.

“Villa de los Ángeles”, o Vila Gadea, es una esplèndida vila italianitzant amb acabats neogòtics, que va passar a la seua filla Maria de los Ángeles Gadea, marquesa de Gadea-Orozco, dignitat pontifícia que s'extingeix: la casa té el títol de Vila dels Angeles en el seu nom. Mor sense descendència el 1950, amb un gran conflicte testamentari fins a quedar part de finca, inclosa la casa, propietat municipal, però havent perdut l'esplèndid parc que l'envoltava.

La vila, acabada el 1898 va ser obra de l'arquitecte i Polític vinculat a l'aristocracia valenciana José Juan Camaña i Laymón (1850-1926) format a l'Escola de Madrid i Llicenciat en Dret per l'Universitat de València, que va treballar per el marquès de Campo, alcalde de València mentres Vicente Gadea era rector de l'Universitat. Adscrit al noegòtic innovador, com ens demostrat la seu obra alteana. Altres obres deues són l'Asil del marquès de Campo a València (1882) i la Col · legiata de Xàtiva (1884). La casa amb la seva piràmide octogonal central vidrada ha estat visió consubstancial a la panoràmica de l'Olla i la seva badia durant el segle XX. Va ser la seu dels Festivals d'Espanya, aconseguint amb això una nova etapa d'esplendor durant els anys 60.

Bibliografia.

- Ramón Barber, Diccionario de Altea y sus cosas, Altea, 1983

- Ramón Candelas Orgilés. Las ermitas de la provincia de Alicante.(S. Philarmònica Altheanense).
- M del Rey, P. Soler i Jaume Martínez. Catàleg de Bens Cultural d´Altea, 2012

- “Vicente Gadea” per Julio Cebrián Mezquita (1854-1926) Sala de Juntes- Estudi General U.V.