El traçat de l'adarb permetia tant fer la ronda als sentinelles, com la distribució de defensors als baluards dels quatre cantons de la muralla. La seua altura sobre la base del carrer o camins hem de suposar que seria igualada, com igualada hauria de ser l'altura del mur. A quatre metros i mig d'alçada del sòl el pis de l'adarb, i tres metros i pico més d'altura de parapet, finestra i sostre de l'adarb per a un total rondant els huit metros de muralla.
Vos sembla baixa?. Aquesta muralla fiava la defensa a l'ús de la pólvora i no a la duresa o altura de les seues parets. No eren temps ni lloc de grans exèrcits i llargs setges com els de Sagunt i Numància en les Guerres Púniques, o els de Constantinoble i Jerusalem, en Les Croades. La muralla alteana era una tanca adequada a la tipologia dels seus enemics contemporanis. L'enemic a qui s'oposava eren grups poc nombrosos d'àrabs del nord d'Àfrica; de precaris recursos en la seua àrida terra, la fam els espentava a embarcar-se i creuant el Mediterrani aventurar-se per la costa robant per a menjar. Ja de pas aprofitaven per abastir-se de tot debades. Altres enemics feien negoci del segrest de descuidats llogarencs: camperols, mariners i viatgers pels que es demanava rescat després, o eren venuts en mercats d'esclaus i de remers per a galeres.
Va haver-hi una pròspera economia mediterrània al voltant del segrest en la que van prendre part governs, ordres religioses i militars, mediadors, corsos amb patent i pirates amb i sense pegat en l'ull, que afanyosos s'enriquien de la butxaca dels infeliços segrestats i les seues famílies.
El més perillós enemic era el cors turc del poderós Imperi Otomà, enemic declarat de la Monarquia Hispana, senyora coronada del Sacre Imperi Romà Germànic, obligada a protegir a tota la cristiandat. La distància i la logística impedia a l'armada turca atacar directament les nostres costes i això va obligar al Gran Turc a crear un Estat satèl.lit en la costa Nord-africana: Argel, base d'operacions per a successives expedicions de corsos turcs i berberiscos contra tot el Llevant peninsular. Aquestes expedicions consistien en l'atac per sorpresa a poblacions costaneres a l'objecte d'espoliar-les i emportar-se captius als seus pobladors.
El corsari turc, el berberisc i els ressistents moriscos reacis a integrar-se en la societat cristiana estaven estretament relacionats, i la majoria d'atacs corsos es realitzaven amb la clara connivència dels hispà-musulmans llevantins, els quals solien indicar-los on i quan desembarcar. Amb tot això no serien més que xicotetes tropes d'atacants fàcils de rebutjar per les armes de foc, els defensors alteans i els murs de la muralla.
Tornats a l'adarb observem que, al costat de la Porta de Baix i pocs metros més avall en eixe mur, queden traços de la seua ubicació —conservats molt rejovenits— amb una alineació que ens ha de recordar a la fundacional. En els llenços de l'est s'endevinen uns altres, molt pocs, i alguns diferixen en grandària i altura dels primers, la qual cosa dóna que pensar són postissos i vells adorns sobre les requeterreformades parets, foradades per numeroses finestres i balcons i estirades en altura. En la resta del perímetre de muralla brilla per la seua absència.
Pedro Juan Ciudad Ramón.
